llengua catalana

Visions i Cants de Joan Maragall

Pàg 202 ex 9: Classifica temàticament els sis poemes de <> amb l’ajut d’aquesta taula i justifica-ho.

Cants vitalistes:
"Cant de maig, cant d'alegria" és un cant vitalista ja que incita a viure una vida alegre i en la seva plenitud.
"Cant de novembre" és un poema vitalista ja que apart de convidar-nos a viure el moment de vida amb intensitat (carpe diem) en s diu que aquesta vida és bella.
Cants patriòtics:
La "sardana" és un cant patriòtic ja que es basa en la dansa popular i tradicional catalana com són les sardanes.
"El cant de la senyera" és un exemple molt clar de cant patriòtic ja que exalta els valors nacionalistes, en aquest la senyera com a símbol de catalanisme.

EN LA MORT D'UN JOVE
Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t'has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...
Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llançares
damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribund. L'alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...

Aquest poema de Joan Maragall forma part del conjunt de poemes de caire decadentista. En ell el poeta exalça la mort i n’extreu la part benvolent de la mateixa, sense deixar de banda el profund sentiment de tristor.
En el particular poema “En la mort d’un jove” el mort és un jove guerrer que mor a la lluita i del qual la gent plora i lamenta la seva mort. Tot i que es retrata amb fidelitat i amb forces adjectius el dolor que deixa aquesta pèrdua, el poeta en remarca la part bella de la mort i la reflexa amb una comparació amb un marc natural bell en aquest cas el darrer vers “Pro a fora,al camp, era un ponent dolcíssim”.

Pàg 204 ex 1: Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A,B i C.

Text A: “Consagració” Gabriel Alomar  Natura i paisatge.
Text B: “Joan Garí” Joan Maragall  Tema patriòtic i nacionalista, a través de la llegenda de Joan Garí.
Text C: “Lilial” Jeroni Zanné  Reflexió amb pretextos simbòlics a través de la figura de la dona.

Pàg 204 ex 4: Explica breument quines diferències hi ha entre els poetes de l’Escola Mallorquina i Joan Maragall.

La principal diferència entre les característiques de l’Escola Mallorquina i Joan Maragall es que els poetes de l’Escola Mallorquina busquen la perfecció formal del poema, a diferència de Maragall. El tret que els distingeix d’una manera més evident és el rebuig de l’espontaneïtat, justament un dels pilars de la poesia maragalliana.
10-En un dels cants de temàtica vitalista ,Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.
És el cant de novembre . Apareix en els versos següents: Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.

11-“Els tres cants de guerra “ són clarament regeneracionistes”. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.

Regeneracionistes:
Regeneracionisme fou el moviment intel•lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.
tradueixen les contradiccions que vivien molts catalans i catalanes a Finals del segle XIX: L´intervencionisme en els afers d´Espanya o la separació d´un Estat espanyol massa decadent, la impotència dels soldats que marxaven cap a Cuba i la seva família i la tristesa del retorn com a vençut a un país desgastat.

L'ESPOSA PARLA
- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esprit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.
-Parla d’un home que busca el seu amor fent servir molts recursos pero sense èxit i al final es pot veure com s’apropa a ellla poc a poc.

Poesia Modernista

2010-03-01T12:56:00.000-08:00

Ativitat 1 de la pàgina 202
1.- Classifica els poemes d’aquesta part tenint en compte aquestes indicacions que et donem.

Temàtica Títols dels poemes
Quatre dels poemes presenten un personatge que ha trencat una “llei d’amor” (humana o divina) i que lluita per la redempció.
El compte Arnau

Un dels poemes mostra el model del perfecte enamorat
La mort de’n serrallonga

Activitat 2 de la pàgina 204
2.- Comenta els trets fonamentals d’aquest poema de Joan Alcover.

Joan Alcover fou un dels eixos vertebradors de l’Escola Mallorquina.
El poemari de Cap el tard esta dividit en 4 grups o apartats i aquesta part que hi ha en el llibre forma part de la primera anomenada “Cançons de la serra” que és un conjunts de poemes en el qual l’autor mostra la relació amb l’espai que l’envolta cercant el paisatge l’ànima de la col•lectivitat, allò que constitueix l’essència del taranna mallorquí.
Aques poema demés es pot classificar dintre de la temàtica de la posia modernista dintre de la natura i el cosmos ja que parle sobre un arbre, fulles i una sèrie d’elements natulars que parlen sobre els cicles naturals de la natura.

Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
http://www.youtube.com/watch?v=9DADD4RT1ac

El poema és de caire patriòtic i/o nacionalista, ja que parla sobre la bandera de Catalunya que és la senyera.
L’autor en aquest poema lloa la senyera i diu que és el que fa tirar endavant a la societat catalana i que és per ella per el qual han de lluitar per la identitat de Catalunya que s’ha d’extendre per tot el món com diu en el poema: “ et durem arreu enlaire” i mentres aixo és fagi la senyera o en aquest cas Catalunya i la seva comunitat donarà forçes per tirar endavant altrament dit en el poema: “dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç”, és a dir que en aquest cas la senyera el que vindria a fer és a donar forçes per tal de que la societat catalana no es rendeixi i pugui seguir endavant.
A les estrofes 2 i 3 del poema el que ens diu sobre la senyera és que al voltant d’aquesta bandera el que hi ha d’aver és germandat o pinya entre la gent i el que ansien és la llibertat, també ens fa palesa de que els catalans tenim el cor dipositat en ella i que és per aixo, una de les causes per la qual la defensem i alhora l’admirem.
En el “link” del youtube es pot veure la cançó: el cant de la senyera interpretada per l’Orfeó Català.

POESIA MODERNISTA

2010-03-01T11:30:00.000-08:00

5. Assenyala els dos poemes de Visions que s’acosten més per la forma a la poesia popular. Justifica la teva tria (tingués en compte el nombre de síl•labes, la rima i el tipus d’estrofa).
ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Els reis i El cant de la Senyera s’acosten a la poesia popular perquè tenen versos heptasíl•labs i les seves rimes són assonants.

6. Indica quins són els poemes que es relacionen amb aquests temes:
- Parlen de festivitats religioses: Els reis.
- És un enaltiment de la joventut: En la mort d’un jove.
- Mostren l’encís per la feminitat: La dona hermosa.
- Tenen com a origen un fenomen atmosfèric: Després de la tempestat.
- Fan referència a un fet autobiogràfic: Sol, solet.

POEMA:

L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."

Contingut: Les flors han sigut llançades al terra i moriran, però no ho faran amb dolor, sinó que seran recordades sempre a partir del poema que els hi esta escrivint l’autor.

2010-02-01T14:04:00.000-08:00

treball de català:

-Narcís Oller i Angel Guimerà:

http://es.calameo.com/read/00010772100dea9c9c719

2010-01-19T13:51:00.000-08:00

L'enllaç del calaméo del treball de la Renaixença: http://es.calameo.com/books/00010772130df50f00397

2009-12-21T14:53:00.000-08:00

Àngels el apartat b del treball de la decadeància queda penjat al calameo t'adjuntem l'enllaç perquè pugui enllaçar directament a la publicació. Gràcies
http://www.calameo.com/books/0001077211b5ef256208a

2009-12-21T14:47:00.001-08:00

La Decadència

2009-12-16T01:18:00.001-08:00

La Decadència

Publish at Calaméo or browse others.

La Decadència

2009-12-15T13:04:00.000-08:00

Respon a les següents qüestions:

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

La Decadència, referent a la literatura, és un període en el qual la qualitat literària baixa considerablement. Succeeix entre el SXVI i el segle XIX.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

La principal causa és la castellanització d’Espanya i que les principals institucions de la Corona d’Aragó es traslladen al centre d’Espanya, aquest procés s’anomena centralització.

3. Sobre el s. XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

Apareix el Renaixement, que és un moviment intel·lectual i estètic basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina, que comportà la restitució, interpretació i anotació dels textos clàssics, l'assimilació de les idees i els valors que contenen, l'afany d'imitar els seus models literaris, significa també la culminació del Humanisme. La decadència de la literatura culta en català va tenir el seu reflex en els generes poètics. Pel que fa a la poesia en llengua catalana es caracteritza per la influència d’Ausiàs Marc. La poesia culta se centra en el fet amorós, en el que s’inclou la idealització de la dona i produeix una insatisfacció amorosa en el poeta. Un altre tema que s’inclou a la poesia culta és la natura a més dels mites clàssics grecollatins. En la poesia culta durant el SXVI s’introdueix el sonet que és considerada la estrofa referent del Renaixement. Pere Serafí prenent com a referència a Petrarca, va conrear el sonet amb gran intensitat, que va desembocar en la creació de vint-i-dos sonets, la majoria dels quals de temàtica amorosa. La obra de Pere Serafí és un recull de cent setanta poemes en que conviuen els ideals d’Ausiàs Marc i la influència de Petrarca.

Un altre autor important de la poesia culta renaixentista és Joan Pujol que va assolir plenament la tradició d’Ausiàs Marc. Des d’una actitud conservadora, la seva obra sintonitza amb la contrareforma, moviment que pretenia fer recuperar a l’Església la seva autoritat moral, per tant com a conclusió podem dir que la poesia culta segueix mantenint algun tret característic de l’obra d’Ausiàs Marc i inclou alguns trets provinents de altres països especialment Itàlia, i l’autor model de la època, Petrarca.

4. Sobre el s.XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta

El moviment que és dóna al segle XVII és el barroc.

Representa un estat d'ànim diferent, més prop del Romanticisme que del Renaixement, malgrat ser un moviment que neix al mateix temps que aquest a alguns països.

El dolor psicològic de l'home, que busca ancoratges sòlids, es pot trobar a l'art barroc en general. La virtuositat fou investigada pels artistes d'aquesta època juntament amb el realisme. La fantasia i la imaginació foren evocades entorn de l'Home individual, com una relació directa entre l'artista i el seu client. Llavors, l'art es feia menys distant de les persones perquè solucionà el buit cultural que abans guardava.

La literatura catalana va ser influïda per aquest moviment a través de:

-Francesc Vicent Garcia, visible en l'obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

-més tard, en alguna composició de Josep Palau i Fabre

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració

El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. La il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l’anomena’t Segle de les Llums.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig

L'assaig és un gènere literari en prosa, de caràcter no ficcional, que es val del relat per tal d'explicar el pensament del seu autor en els diversos aspectes del coneixement (filosofia, religió, art...). La voluntat estètica forma part del discurs assagístic, però la finalitat prioritària del missatge és la de comunicar idees amb una clara explicitació autorial.

5.3. Defineix el gènere del dietari

És un gènere assagístic en forma de diari personal que explica, dia a dia, els fets personals més importants, les opinions sobre temes diversos, observacions i reflexions...

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

La poesia popular va gaudir d’una gran vitalitat que contrastava amb la crisi que patia la literatura culta.

Les característiques d’aquesta poesia són: Versos curts (heptasil·làbics) i de rima assonant. Estava molt lligada a la música i al cant e hi abundaven una gran quantitat d’arcaismes i dialectismes Tenen un lèxic i sintaxi senzills i la transmissió era oral tot i que hi ha un recull de fulls i aplecs: la literatura de canya i cordill. Els temes de que tracta aquesta poesia són: Amor, feines, infantils, religió i històrics.

Els gèneres de la poesia popular són: els goig, les nadales i les corrandes.

Els Goig són cançons religioses impreses que lloen la Mare de Déu o els sants. Per costum eren cantats a les processons i en els romiatges i tenen origen a l’edat mitjana.

Les nadales són composicions poètiques que tracten temes amb costums i celebracions nadalenques. Es caracteritzen pel to festiu i alegre.

Les corrandes són un grapat de cançons curtes amb 4 versos heptasíl·labs de rima assonant i amb versos parells. La temàtica d’aquestes és molt diversa i reben el nom segons l’àrea geogràfica.

2009-11-20T14:29:00.000-08:00

PROPOSTES DE LECTURA - ASPECTES RELACIONATS AMB LA GUERRA

Lletres de batalla:

Una lletra de batalla, en general, és un document que escriu un cavaller a un altre on l’insta ha retre’s en duel. En aquesta carta es deuen esmentar els motius de la batalla i les característiques en les que aquesta discorrerà, detallant les armes que s’utilitzaran defensives i ofensives i també el lloc i altres condicionants que envolten un duel, com si és a peu o a cavall i la vestimenta. Tot duel concertat a través d’una lletra de batalla ha de tenir un jutge i el rei d’armes que s’encarrega de transmetre la lletra de batalla a ambdós contrincants i comprovar les armes i tot el detallat perquè el combat sigui just.

Els turcs es veuen àmpliament superats per l’exèrcit de Tirant, i decideixen que la única solució és matar Tirant. El Rei d’Egipte serà l’encarregat d’intentar-ho en duel cos a cos i a ultrança, tot i que en una mostra de covardia i traïció, si el Rei d’Egipte perd la batalla, el dispararan fletxes des de lluny i així aconseguir-lo matar de manera deslleial. El Rei d’Egipte doncs repta a Tirant, mitjançant una lletra de batalla on especifica els detalls en que transcorrerà el duel a ultrança que rep la carta i l’accepta en contra del que era recomanat per Ciprès de Partenó un espia que havia avisat que si Tirant sortia vencedor de la batalla l’estarien esperant per matar-lo des de la distància i a traïció.

· Lletra que el cavaller de les Vilesermes va trametre a Tirant a les festes d’Anglaterra.

Durant les festes d’Anglaterra, Tirant veu a la bella dama Agnès i li demana el seu fermall, tot jurant-li que lluitarà contra qui sigui a ultrança per protegir-lo. Aquesta li dona fermall dient-li que no val la pena jugar-se la vida per un fermall. Al dia següent, apareix el cavaller de les Vilesermes, que va demanar a Tirant el fermall, perquè ell se’l mereixia de veritat, ja que havia estat enamorat i havia servit a la bella Agnès des de la seva infantesa. Com que Tirant no vol donar-li el fermall, comencen a enviar-se lletres de batalla decidint on i com serà la lluita a ultrança mitjançant un rei d’armes. Al final, Tirant no va morir, sinó que, gràcies a les atencions de la bella Agnès, recuperà les forces necessàries per continuar vivint.

· Lletra que el rei d’Egipte va trametre a Tirant

Les armes:

Un bon cavaller com tirant havia d’anar ben armat i protegit, tot seguit us informaré de tot el que duia posat Tirant en les seves múltiples aventures.

Armament de tirant lo Blanc:

El tirant anava equipat per una armadura molt complexa:

bacinet amb careta: està format pel casc, la bavera i una peça rodona que protegia el coll, tota d'acer. Va ser un dels tipus de casc més usat a finals de l'Edat Mitjana

Gipó: peça de vestir, amb mànegues, ajustada i cenyida al cos, i que cobreix el tronc des de la cintura fins als muscles.

Gosset o sagnia:Peces de malla per protegir llocs o no hi ha armadura(ferro).

Escut: amb aquesta armadura no és molt necessari però el podia portar.

Atxa: consta normalment de tres parts: per un costat té una destral de fulla tallant (va molt bé per obrir els caps), pel costat oposat hi ha un martell, i una daga al capdamunt.

Espasa: consta de tres parts: l'empunyadura (que pot mesurar 10 cm si s'ha d'usar amb una sola mà o 25/30 cm si s'ha d'usar amb les dues), la creuera i la fulla

Daga: és una espasa curta, que el cavaller porta sempre penjada a la cintura. La seva fulla pot mesurar de 20 a 35 cm.

I altres peces de l’armadura....

El cavall, de vegades també portava protecció:

la testera, que els cobria el cap, els collars, que els salvaven el coll, les cobertes i els flancalets, que defensaven els flancs, els pitrals, que els cobrien el pit, i les groperes, que els amagaven la gropa.

Per muntar el cavall, el cavaller necessitava una sella, els estreps i les regnes.

El botí

Per a qualsevol cavaller del segle XV, participar en una guerra de debò volia dir la possibilitat d'enriquir-se.

Aquest fet és molt quotidià durant tot el llibre de Tirant. Tirant durant tot el llibre es va enriquint mentre va guanyant totes les batalles (utilitzant l’astúcia) que ha participat.

Com és de suposar apart de la recompensa econòmica que hi ha després de guanyar una guerra, també hi ha el prestigi que un cavaller guanya al guanyar aquesta. El cas de Tirant és un cas molt evident al llarg de tot el llibre ja que es veu una gran evolució de la seva fama i de les seves riqueses. En el primer cas es pot apreciar que comenta només havent guanyat un torneig i havent rebut l’ordre de cavalleria, hi ha mesura que va avançant la trama Tirant es va enriquint i adquirint un prestigi del qual abans de disposava.

Tot i així els cavallers sempre tenien la necessitat de guanyar diners, ja que tenien unes despeses molt altes a causa de la generositat que havien de tindre la qual la consideraven una virtut. Apart de la seva virtut el cavallers havia de ser capaç de renovar les armes, cuidar-les, pagar als súbdits, alimentar als cavalls i organitzar festes en el cas de que guanyes la guerra.

A tirant també es pot apreciar que no només hi ha el botí de riqueses si no també hi ha el botí en quant a esclaus o persones capturades.

Aquest fet es pot apreciar en el cas següent: “Quan l'emperador era al camp dels moros, la princesa, d'un bon tros lluny, veié un petit negre i cuità envers aquella part i, descavalcant ràpidament, entrà dins la tenda on s'havia amagat el petit negre, l'agafà pels cabells i el portà davant l'emperador”.

Cos a Cos:

Al llarg de tota la historia Tirant participa en molts combats cos a cos contra altres persones:

El primer combat cos a cos és amb el senyor de les Vilesermes, per culpa del fermall que la bella Agnès va donar a Tirant lo Blanc:

Van decidir celebrar el combat amb dagues que es deien coltellines i es preparaven per la batalla.

Quan cadascú hagué pres les seves armes, en un moment es despullaren del tot i es vestiren les camises doloroses, que bé podrien dir-se cilicis d'amargor. El jutge féu ratlles al camp i posà l'un en una ratlla i l'altre en l'altra, i els manà que no es moguessin fins que ell ho digués.(...)

El jutge pujà en un del cadafal de branques que s'havia fet, i digué cridant:

-Endavant, cavallers, que cadascú actuï com a valent i bon cavaller!

A partir d’aquest moment va començar la batalla i es feren múltiples ferides però el jutge no ordenava parar. Tirant li clava una al cor i l’altra li va clavar al cap i el tirant es va quedar sense vista. Els dos van caure a terra. Tirant no va morir gracies a les atencions mediques de la Agnès.

El segon combat:

Dos mesos després tirant lluità contra un gos alà del Princep de Gal·les. Tirant el va vèncer sense fer servir armes, la seva victòria va ser considerada com una batalla contra un cavaller normal.

Una altre combat cos a cos té per protagonistes, a més de Tirant, dos ducs i dos reis i després Kyrieleison i Tomàs de Muntalbà:

Tirant va acceptar la batalla contra tots aquests homes i els anà vencent un per un. Després s’adona que havia matat a reis i ducs molt importants i això li va portar problemes.

Estratègies militars:

· Mariner Cataquefaràs durant el setge a l’illa de Rodes:

El mariner Cataquefaràs està al servei de Tirant i en veure que la nau de Tirant es atacada per les naus mores, decideix preparar un filat de cordes sobre el vaixell en forma de xarxa i evita que els projectils enemics impactin a l’interior del vaixell. Protegeix els costats amb matalassos per tal que les bombardes no esclatin i incendiïn la nau.

· L’ardit del mariner:

Un mariner crema la nau del capità dels genovesos amb la següent estratègia: Agafa una corda i se la cenyeix al cos, al seus dos companys els diu que li donessin corda fins que ho demanés. Lligà la corda a les anelles de sota la barca del capità, agafaren el cap de la gúmena que havien agafat i clavaren entremig un fus de ferro perquè en tornar a sota de l’aigua, ell sàpigues que els col·laboradors ja posseïen el cap de la gúmena.

Enganxaren un cap de la gúmena a l’argue i l’altre cap a una barca gran, disposada a cremar. Van portar aquesta barca gran envers la nau del capità i aquesta començà a cremar de seguida amb forta violència.

· Tirant al camp de batalla:

Tirant parteix al camp de batalla i aconsegueix una ràpida victòria amb una gran avidesa, ja que deixa anar eugues al campament dels enemics que fan esvalotar als cavalls turcs, i això fa que els cristians entrin a la batalla amb avantatge i els turcs esvalotats i sense cavalls.

· Vaixell incendiari:

Després de cansar als enemics, fent-los anar d’una banda a l’altra del riu, construeix un vaixell incendiari accionat mitjançant cordes separa la flota turca en dos, el que fa més fàcil la seva neutralització i la victòria de l’exèrcit de Tirant.

· Gran batalla campal i guerra naval contra els turcs:

En ambdós casos Tirant pensa una estratègia militar anterior a la batalla, tracta el posicionament, l’ordre d’atac i les armes que seran emprades. Tots els seus homes estan a la seva disposició i compleixen les seves ordres. Són tàctiques inesperades pel rival, els turcs, que surten confiats a la batalla pensant en que les estratègies de Tirant són casualitats, o inclús en el cas de la batalla naval errors dels quals poden aprofitar-se i acaben essent un gran parany que acaba amb una gran victòria per Tirant i els seus.

· L’illa de rodes:

El soldà de El Caire amb l’ajut dels genovesos havia armat una esquadra amb el propòsit d’apoderar-se de Rodes. Dos cavallers genovesos traeixen l’orde, canvien les nous de les ballestes dels defensors de l’illa per trossos de sabó i de formatge. Simó de Far cavaller de l’orde s’assabenta i ho comunica a el Mestre de l’orde que amb gran astúcia fa una estratègia que acaba amb tots els enemics.

Les ferides:

Les ferides en el llibre de tirant són una constant cosa habitual a la vida diària d’un cavaller però és el primer llibre de novel·la cavalleresca el qual ens presenta Tirant com un personatge que pateix durant la obra a causa de les ferides que rep i necessita fer repòs.

El primer exemple clar que es veu en el llibre és amb l’enfrontament del senyor de Vilesermes el qual no s’hagués recuperat si no hagués sigut gràcies a les atencions de la bella Agnès.

D’altres postres de que tirant és sensible a les ferides és quant el fereixen amb un passador al braç i una fletxa el fereix a la cuixa i després de la guerra ha de fer repòs.

Altres exemples de que tirant nota les ferides que rep és quant ha de saltar per la finestra per tal de no ser descobert i quant arriba a terra es trenca una cama i li fa tan de mal que no pot caminar. Aquest fet tan normal és la primera vegada que s’escriu en un llibre de cavalleria i és per això que a la obra de Tirant lo Blanc se li dona aquesta importància.

I el cas més clar de tot el llibre tot i que no és ben be d’una ferida és que Tirant mort d’un simple refredat al llit en comptes (com era normal per l’època) de morir d’una forma molt digne d’un cavaller com és en el camp de batalla i lluitant contra l’enemic.

La crueltat:

Durant l’obra de Tirant lo Blanc, podem observar diferents escenes de crueltat descrites amb molta exactitud per l’autor.

Alguns exemples són:

En el combat entre Tirant i el senyor de les Vilesermes:

Durant el combat entre Tirant i el cavaller, els dos s’ataquen i es fan ferides molt greus. És un combat cruel en el que els dos cavallers acaben malferits, sagnant i fins i tot, amb la mort del cavaller de Vilesermes.

El que li fan al Soldà vençut per Tirant els seus súbdits:

Quant el Soldà aconsegueix arribar a la seva terra, els seus vassalls, veient que era un inepte, decideixen capturar-lo, tancar-lo en una cel·la i més tard, el porten als lleons per ser menjat per ells.

En la batalla de Tirant contra els turcs:

En aquesta batalla, Tirant es ferit uns quants cops. En un dels casos, quan tenia el seu cavall sobre seu, el rei d’Egipte va estar a punt de matar-lo, però gràcies a un company, Tirant no va morir.