dilluns, 21 de desembre del 2009

Àngels el apartat b del treball de la decadeància queda penjat al calameo t'adjuntem l'enllaç perquè pugui enllaçar directament a la publicació. Gràcies
http://www.calameo.com/books/0001077211b5ef256208a

dimarts, 15 de desembre del 2009

La Decadència

Respon a les següents qüestions:

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

La Decadència, referent a la literatura, és un període en el qual la qualitat literària baixa considerablement. Succeeix entre el SXVI i el segle XIX.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

La principal causa és la castellanització d’Espanya i que les principals institucions de la Corona d’Aragó es traslladen al centre d’Espanya, aquest procés s’anomena centralització.

3. Sobre el s. XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

Apareix el Renaixement, que és un moviment intel·lectual i estètic basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina, que comportà la restitució, interpretació i anotació dels textos clàssics, l'assimilació de les idees i els valors que contenen, l'afany d'imitar els seus models literaris, significa també la culminació del Humanisme. La decadència de la literatura culta en català va tenir el seu reflex en els generes poètics. Pel que fa a la poesia en llengua catalana es caracteritza per la influència d’Ausiàs Marc. La poesia culta se centra en el fet amorós, en el que s’inclou la idealització de la dona i produeix una insatisfacció amorosa en el poeta. Un altre tema que s’inclou a la poesia culta és la natura a més dels mites clàssics grecollatins. En la poesia culta durant el SXVI s’introdueix el sonet que és considerada la estrofa referent del Renaixement. Pere Serafí prenent com a referència a Petrarca, va conrear el sonet amb gran intensitat, que va desembocar en la creació de vint-i-dos sonets, la majoria dels quals de temàtica amorosa. La obra de Pere Serafí és un recull de cent setanta poemes en que conviuen els ideals d’Ausiàs Marc i la influència de Petrarca.

Un altre autor important de la poesia culta renaixentista és Joan Pujol que va assolir plenament la tradició d’Ausiàs Marc. Des d’una actitud conservadora, la seva obra sintonitza amb la contrareforma, moviment que pretenia fer recuperar a l’Església la seva autoritat moral, per tant com a conclusió podem dir que la poesia culta segueix mantenint algun tret característic de l’obra d’Ausiàs Marc i inclou alguns trets provinents de altres països especialment Itàlia, i l’autor model de la època, Petrarca.

4. Sobre el s.XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta

El moviment que és dóna al segle XVII és el barroc.

Representa un estat d'ànim diferent, més prop del Romanticisme que del Renaixement, malgrat ser un moviment que neix al mateix temps que aquest a alguns països.

El dolor psicològic de l'home, que busca ancoratges sòlids, es pot trobar a l'art barroc en general. La virtuositat fou investigada pels artistes d'aquesta època juntament amb el realisme. La fantasia i la imaginació foren evocades entorn de l'Home individual, com una relació directa entre l'artista i el seu client. Llavors, l'art es feia menys distant de les persones perquè solucionà el buit cultural que abans guardava.

La literatura catalana va ser influïda per aquest moviment a través de:

-Francesc Vicent Garcia, visible en l'obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

-més tard, en alguna composició de Josep Palau i Fabre

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració

El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. La il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l’anomena’t Segle de les Llums.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig

L'assaig és un gènere literari en prosa, de caràcter no ficcional, que es val del relat per tal d'explicar el pensament del seu autor en els diversos aspectes del coneixement (filosofia, religió, art...). La voluntat estètica forma part del discurs assagístic, però la finalitat prioritària del missatge és la de comunicar idees amb una clara explicitació autorial.

5.3. Defineix el gènere del dietari

És un gènere assagístic en forma de diari personal que explica, dia a dia, els fets personals més importants, les opinions sobre temes diversos, observacions i reflexions...

6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

La poesia popular va gaudir d’una gran vitalitat que contrastava amb la crisi que patia la literatura culta.

Les característiques d’aquesta poesia són: Versos curts (heptasil·làbics) i de rima assonant. Estava molt lligada a la música i al cant e hi abundaven una gran quantitat d’arcaismes i dialectismes Tenen un lèxic i sintaxi senzills i la transmissió era oral tot i que hi ha un recull de fulls i aplecs: la literatura de canya i cordill. Els temes de que tracta aquesta poesia són: Amor, feines, infantils, religió i històrics.

Els gèneres de la poesia popular són: els goig, les nadales i les corrandes.

Els Goig són cançons religioses impreses que lloen la Mare de Déu o els sants. Per costum eren cantats a les processons i en els romiatges i tenen origen a l’edat mitjana.

Les nadales són composicions poètiques que tracten temes amb costums i celebracions nadalenques. Es caracteritzen pel to festiu i alegre.

Les corrandes són un grapat de cançons curtes amb 4 versos heptasíl·labs de rima assonant i amb versos parells. La temàtica d’aquestes és molt diversa i reben el nom segons l’àrea geogràfica.