Poesia Modernista

Visions i Cants de Joan Maragall

Pàg 202 ex 9: Classifica temàticament els sis poemes de <> amb l’ajut d’aquesta taula i justifica-ho.

Cants vitalistes:
"Cant de maig, cant d'alegria" és un cant vitalista ja que incita a viure una vida alegre i en la seva plenitud.
"Cant de novembre" és un poema vitalista ja que apart de convidar-nos a viure el moment de vida amb intensitat (carpe diem) en s diu que aquesta vida és bella.
Cants patriòtics:
La "sardana" és un cant patriòtic ja que es basa en la dansa popular i tradicional catalana com són les sardanes.
"El cant de la senyera" és un exemple molt clar de cant patriòtic ja que exalta els valors nacionalistes, en aquest la senyera com a símbol de catalanisme.

EN LA MORT D'UN JOVE
Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t'has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...
Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llançares
damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribund. L'alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...


Aquest poema de Joan Maragall forma part del conjunt de poemes de caire decadentista. En ell el poeta exalça la mort i n’extreu la part benvolent de la mateixa, sense deixar de banda el profund sentiment de tristor.
En el particular poema “En la mort d’un jove” el mort és un jove guerrer que mor a la lluita i del qual la gent plora i lamenta la seva mort. Tot i que es retrata amb fidelitat i amb forces adjectius el dolor que deixa aquesta pèrdua, el poeta en remarca la part bella de la mort i la reflexa amb una comparació amb un marc natural bell en aquest cas el darrer vers “Pro a fora,al camp, era un ponent dolcíssim”.

Pàg 204 ex 1: Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A,B i C.

Text A: “Consagració” Gabriel Alomar  Natura i paisatge.
Text B: “Joan Garí” Joan Maragall  Tema patriòtic i nacionalista, a través de la llegenda de Joan Garí.
Text C: “Lilial” Jeroni Zanné  Reflexió amb pretextos simbòlics a través de la figura de la dona.

Pàg 204 ex 4: Explica breument quines diferències hi ha entre els poetes de l’Escola Mallorquina i Joan Maragall.

La principal diferència entre les característiques de l’Escola Mallorquina i Joan Maragall es que els poetes de l’Escola Mallorquina busquen la perfecció formal del poema, a diferència de Maragall. El tret que els distingeix d’una manera més evident és el rebuig de l’espontaneïtat, justament un dels pilars de la poesia maragalliana.
10-En un dels cants de temàtica vitalista ,Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.
És el cant de novembre . Apareix en els versos següents: Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.

11-“Els tres cants de guerra “ són clarament regeneracionistes”. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.

Regeneracionistes:
Regeneracionisme fou el moviment intel•lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.
tradueixen les contradiccions que vivien molts catalans i catalanes a Finals del segle XIX: L´intervencionisme en els afers d´Espanya o la separació d´un Estat espanyol massa decadent, la impotència dels soldats que marxaven cap a Cuba i la seva família i la tristesa del retorn com a vençut a un país desgastat.

L'ESPOSA PARLA
- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esprit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.
-Parla d’un home que busca el seu amor fent servir molts recursos pero sense èxit i al final es pot veure com s’apropa a ellla poc a poc.

Poesia Modernista

Ativitat 1 de la pàgina 202
1.- Classifica els poemes d’aquesta part tenint en compte aquestes indicacions que et donem.

Temàtica Títols dels poemes
Quatre dels poemes presenten un personatge que ha trencat una “llei d’amor” (humana o divina) i que lluita per la redempció.
El compte Arnau

Un dels poemes mostra el model del perfecte enamorat
La mort de’n serrallonga



Activitat 2 de la pàgina 204
2.- Comenta els trets fonamentals d’aquest poema de Joan Alcover.

Joan Alcover fou un dels eixos vertebradors de l’Escola Mallorquina.
El poemari de Cap el tard esta dividit en 4 grups o apartats i aquesta part que hi ha en el llibre forma part de la primera anomenada “Cançons de la serra” que és un conjunts de poemes en el qual l’autor mostra la relació amb l’espai que l’envolta cercant el paisatge l’ànima de la col•lectivitat, allò que constitueix l’essència del taranna mallorquí.
Aques poema demés es pot classificar dintre de la temàtica de la posia modernista dintre de la natura i el cosmos ja que parle sobre un arbre, fulles i una sèrie d’elements natulars que parlen sobre els cicles naturals de la natura.









Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
http://www.youtube.com/watch?v=9DADD4RT1ac

El poema és de caire patriòtic i/o nacionalista, ja que parla sobre la bandera de Catalunya que és la senyera.
L’autor en aquest poema lloa la senyera i diu que és el que fa tirar endavant a la societat catalana i que és per ella per el qual han de lluitar per la identitat de Catalunya que s’ha d’extendre per tot el món com diu en el poema: “ et durem arreu enlaire” i mentres aixo és fagi la senyera o en aquest cas Catalunya i la seva comunitat donarà forçes per tirar endavant altrament dit en el poema: “dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç”, és a dir que en aquest cas la senyera el que vindria a fer és a donar forçes per tal de que la societat catalana no es rendeixi i pugui seguir endavant.
A les estrofes 2 i 3 del poema el que ens diu sobre la senyera és que al voltant d’aquesta bandera el que hi ha d’aver és germandat o pinya entre la gent i el que ansien és la llibertat, també ens fa palesa de que els catalans tenim el cor dipositat en ella i que és per aixo, una de les causes per la qual la defensem i alhora l’admirem.
En el “link” del youtube es pot veure la cançó: el cant de la senyera interpretada per l’Orfeó Català.

POESIA MODERNISTA

5. Assenyala els dos poemes de Visions que s’acosten més per la forma a la poesia popular. Justifica la teva tria (tingués en compte el nombre de síl•labes, la rima i el tipus d’estrofa).
ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Els reis i El cant de la Senyera s’acosten a la poesia popular perquè tenen versos heptasíl•labs i les seves rimes són assonants.

6. Indica quins són els poemes que es relacionen amb aquests temes:
- Parlen de festivitats religioses: Els reis.
- És un enaltiment de la joventut: En la mort d’un jove.
- Mostren l’encís per la feminitat: La dona hermosa.
- Tenen com a origen un fenomen atmosfèric: Després de la tempestat.
- Fan referència a un fet autobiogràfic: Sol, solet.

POEMA:

L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

"Morirem aviat, lluny de la planta,-
elles deuen pensar;-
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà."

Contingut: Les flors han sigut llançades al terra i moriran, però no ho faran amb dolor, sinó que seran recordades sempre a partir del poema que els hi esta escrivint l’autor.