divendres, 20 de novembre del 2009

PROPOSTES DE LECTURA - ASPECTES RELACIONATS AMB LA GUERRA



Lletres de batalla:


Una lletra de batalla, en general, és un document que escriu un cavaller a un altre on l’insta ha retre’s en duel. En aquesta carta es deuen esmentar els motius de la batalla i les característiques en les que aquesta discorrerà, detallant les armes que s’utilitzaran defensives i ofensives i també el lloc i altres condicionants que envolten un duel, com si és a peu o a cavall i la vestimenta. Tot duel concertat a través d’una lletra de batalla ha de tenir un jutge i el rei d’armes que s’encarrega de transmetre la lletra de batalla a ambdós contrincants i comprovar les armes i tot el detallat perquè el combat sigui just.


Els turcs es veuen àmpliament superats per l’exèrcit de Tirant, i decideixen que la única solució és matar Tirant. El Rei d’Egipte serà l’encarregat d’intentar-ho en duel cos a cos i a ultrança, tot i que en una mostra de covardia i traïció, si el Rei d’Egipte perd la batalla, el dispararan fletxes des de lluny i així aconseguir-lo matar de manera deslleial. El Rei d’Egipte doncs repta a Tirant, mitjançant una lletra de batalla on especifica els detalls en que transcorrerà el duel a ultrança que rep la carta i l’accepta en contra del que era recomanat per Ciprès de Partenó un espia que havia avisat que si Tirant sortia vencedor de la batalla l’estarien esperant per matar-lo des de la distància i a traïció.


· Lletra que el cavaller de les Vilesermes va trametre a Tirant a les festes d’Anglaterra.


Durant les festes d’Anglaterra, Tirant veu a la bella dama Agnès i li demana el seu fermall, tot jurant-li que lluitarà contra qui sigui a ultrança per protegir-lo. Aquesta li dona fermall dient-li que no val la pena jugar-se la vida per un fermall. Al dia següent, apareix el cavaller de les Vilesermes, que va demanar a Tirant el fermall, perquè ell se’l mereixia de veritat, ja que havia estat enamorat i havia servit a la bella Agnès des de la seva infantesa. Com que Tirant no vol donar-li el fermall, comencen a enviar-se lletres de batalla decidint on i com serà la lluita a ultrança mitjançant un rei d’armes. Al final, Tirant no va morir, sinó que, gràcies a les atencions de la bella Agnès, recuperà les forces necessàries per continuar vivint.


· Lletra que el rei d’Egipte va trametre a Tirant


Els turcs es veuen àmpliament superats per l’exèrcit de Tirant, i decideixen que la única solució és matar Tirant. El Rei d’Egipte serà l’encarregat d’intentar-ho en duel cos a cos i a ultrança, tot i que en una mostra de covardia i traïció, si el Rei d’Egipte perd la batalla, el dispararan fletxes des de lluny i així aconseguir-lo matar de manera deslleial. El Rei d’Egipte doncs repta a Tirant, mitjançant una lletra de batalla on especifica els detalls en que transcorrerà el duel a ultrança que rep la carta i l’accepta en contra del que era recomanat per Ciprès de Partenó un espia que havia avisat que si Tirant sortia vencedor de la batalla l’estarien esperant per matar-lo des de la distància i a traïció.



Les armes:


Un bon cavaller com tirant havia d’anar ben armat i protegit, tot seguit us informaré de tot el que duia posat Tirant en les seves múltiples aventures.


Armament de tirant lo Blanc:


El tirant anava equipat per una armadura molt complexa:


bacinet amb careta: està format pel casc, la bavera i una peça rodona que protegia el coll, tota d'acer. Va ser un dels tipus de casc més usat a finals de l'Edat Mitjana


Gipó: peça de vestir, amb mànegues, ajustada i cenyida al cos, i que cobreix el tronc des de la cintura fins als muscles.


Gosset o sagnia:Peces de malla per protegir llocs o no hi ha armadura(ferro).


Escut: amb aquesta armadura no és molt necessari però el podia portar.


Atxa: consta normalment de tres parts: per un costat té una destral de fulla tallant (va molt bé per obrir els caps), pel costat oposat hi ha un martell, i una daga al capdamunt.


Espasa: consta de tres parts: l'empunyadura (que pot mesurar 10 cm si s'ha d'usar amb una sola mà o 25/30 cm si s'ha d'usar amb les dues), la creuera i la fulla

Daga: és una espasa curta, que el cavaller porta sempre penjada a la cintura. La seva fulla pot mesurar de 20 a 35 cm.



I altres peces de l’armadura....


El cavall, de vegades també portava protecció:


la testera, que els cobria el cap, els collars, que els salvaven el coll, les cobertes i els flancalets, que defensaven els flancs, els pitrals, que els cobrien el pit, i les groperes, que els amagaven la gropa.


Per muntar el cavall, el cavaller necessitava una sella, els estreps i les regnes.



El botí


Per a qualsevol cavaller del segle XV, participar en una guerra de debò volia dir la possibilitat d'enriquir-se.


Aquest fet és molt quotidià durant tot el llibre de Tirant. Tirant durant tot el llibre es va enriquint mentre va guanyant totes les batalles (utilitzant l’astúcia) que ha participat.


Com és de suposar apart de la recompensa econòmica que hi ha després de guanyar una guerra, també hi ha el prestigi que un cavaller guanya al guanyar aquesta. El cas de Tirant és un cas molt evident al llarg de tot el llibre ja que es veu una gran evolució de la seva fama i de les seves riqueses. En el primer cas es pot apreciar que comenta només havent guanyat un torneig i havent rebut l’ordre de cavalleria, hi ha mesura que va avançant la trama Tirant es va enriquint i adquirint un prestigi del qual abans de disposava.


Tot i així els cavallers sempre tenien la necessitat de guanyar diners, ja que tenien unes despeses molt altes a causa de la generositat que havien de tindre la qual la consideraven una virtut. Apart de la seva virtut el cavallers havia de ser capaç de renovar les armes, cuidar-les, pagar als súbdits, alimentar als cavalls i organitzar festes en el cas de que guanyes la guerra.


A tirant també es pot apreciar que no només hi ha el botí de riqueses si no també hi ha el botí en quant a esclaus o persones capturades.


Aquest fet es pot apreciar en el cas següent: “Quan l'emperador era al camp dels moros, la princesa, d'un bon tros lluny, veié un petit negre i cuità envers aquella part i, descavalcant ràpidament, entrà dins la tenda on s'havia amagat el petit negre, l'agafà pels cabells i el portà davant l'emperador”.



Cos a Cos:


Al llarg de tota la historia Tirant participa en molts combats cos a cos contra altres persones:


El primer combat cos a cos és amb el senyor de les Vilesermes, per culpa del fermall que la bella Agnès va donar a Tirant lo Blanc:


Van decidir celebrar el combat amb dagues que es deien coltellines i es preparaven per la batalla.


Quan cadascú hagué pres les seves armes, en un moment es despullaren del tot i es vestiren les camises doloroses, que bé podrien dir-se cilicis d'amargor. El jutge féu ratlles al camp i posà l'un en una ratlla i l'altre en l'altra, i els manà que no es moguessin fins que ell ho digués.(...)


El jutge pujà en un del cadafal de branques que s'havia fet, i digué cridant:


-Endavant, cavallers, que cadascú actuï com a valent i bon cavaller!


A partir d’aquest moment va començar la batalla i es feren múltiples ferides però el jutge no ordenava parar. Tirant li clava una al cor i l’altra li va clavar al cap i el tirant es va quedar sense vista. Els dos van caure a terra. Tirant no va morir gracies a les atencions mediques de la Agnès.


El segon combat:


Dos mesos després tirant lluità contra un gos alà del Princep de Gal·les. Tirant el va vèncer sense fer servir armes, la seva victòria va ser considerada com una batalla contra un cavaller normal.


Una altre combat cos a cos té per protagonistes, a més de Tirant, dos ducs i dos reis i després Kyrieleison i Tomàs de Muntalbà:


Tirant va acceptar la batalla contra tots aquests homes i els anà vencent un per un. Després s’adona que havia matat a reis i ducs molt importants i això li va portar problemes.



Estratègies militars:


· Mariner Cataquefaràs durant el setge a l’illa de Rodes:


El mariner Cataquefaràs està al servei de Tirant i en veure que la nau de Tirant es atacada per les naus mores, decideix preparar un filat de cordes sobre el vaixell en forma de xarxa i evita que els projectils enemics impactin a l’interior del vaixell. Protegeix els costats amb matalassos per tal que les bombardes no esclatin i incendiïn la nau.



· L’ardit del mariner:


Un mariner crema la nau del capità dels genovesos amb la següent estratègia: Agafa una corda i se la cenyeix al cos, al seus dos companys els diu que li donessin corda fins que ho demanés. Lligà la corda a les anelles de sota la barca del capità, agafaren el cap de la gúmena que havien agafat i clavaren entremig un fus de ferro perquè en tornar a sota de l’aigua, ell sàpigues que els col·laboradors ja posseïen el cap de la gúmena.


Enganxaren un cap de la gúmena a l’argue i l’altre cap a una barca gran, disposada a cremar. Van portar aquesta barca gran envers la nau del capità i aquesta començà a cremar de seguida amb forta violència.


· Tirant al camp de batalla:


Tirant parteix al camp de batalla i aconsegueix una ràpida victòria amb una gran avidesa, ja que deixa anar eugues al campament dels enemics que fan esvalotar als cavalls turcs, i això fa que els cristians entrin a la batalla amb avantatge i els turcs esvalotats i sense cavalls.


· Vaixell incendiari:


Després de cansar als enemics, fent-los anar d’una banda a l’altra del riu, construeix un vaixell incendiari accionat mitjançant cordes separa la flota turca en dos, el que fa més fàcil la seva neutralització i la victòria de l’exèrcit de Tirant.


· Gran batalla campal i guerra naval contra els turcs:


En ambdós casos Tirant pensa una estratègia militar anterior a la batalla, tracta el posicionament, l’ordre d’atac i les armes que seran emprades. Tots els seus homes estan a la seva disposició i compleixen les seves ordres. Són tàctiques inesperades pel rival, els turcs, que surten confiats a la batalla pensant en que les estratègies de Tirant són casualitats, o inclús en el cas de la batalla naval errors dels quals poden aprofitar-se i acaben essent un gran parany que acaba amb una gran victòria per Tirant i els seus.


· L’illa de rodes:


El soldà de El Caire amb l’ajut dels genovesos havia armat una esquadra amb el propòsit d’apoderar-se de Rodes. Dos cavallers genovesos traeixen l’orde, canvien les nous de les ballestes dels defensors de l’illa per trossos de sabó i de formatge. Simó de Far cavaller de l’orde s’assabenta i ho comunica a el Mestre de l’orde que amb gran astúcia fa una estratègia que acaba amb tots els enemics.



Les ferides:


Les ferides en el llibre de tirant són una constant cosa habitual a la vida diària d’un cavaller però és el primer llibre de novel·la cavalleresca el qual ens presenta Tirant com un personatge que pateix durant la obra a causa de les ferides que rep i necessita fer repòs.


El primer exemple clar que es veu en el llibre és amb l’enfrontament del senyor de Vilesermes el qual no s’hagués recuperat si no hagués sigut gràcies a les atencions de la bella Agnès.


D’altres postres de que tirant és sensible a les ferides és quant el fereixen amb un passador al braç i una fletxa el fereix a la cuixa i després de la guerra ha de fer repòs.


Altres exemples de que tirant nota les ferides que rep és quant ha de saltar per la finestra per tal de no ser descobert i quant arriba a terra es trenca una cama i li fa tan de mal que no pot caminar. Aquest fet tan normal és la primera vegada que s’escriu en un llibre de cavalleria i és per això que a la obra de Tirant lo Blanc se li dona aquesta importància.


I el cas més clar de tot el llibre tot i que no és ben be d’una ferida és que Tirant mort d’un simple refredat al llit en comptes (com era normal per l’època) de morir d’una forma molt digne d’un cavaller com és en el camp de batalla i lluitant contra l’enemic.


La crueltat:


Durant l’obra de Tirant lo Blanc, podem observar diferents escenes de crueltat descrites amb molta exactitud per l’autor.


Alguns exemples són:


En el combat entre Tirant i el senyor de les Vilesermes:


Durant el combat entre Tirant i el cavaller, els dos s’ataquen i es fan ferides molt greus. És un combat cruel en el que els dos cavallers acaben malferits, sagnant i fins i tot, amb la mort del cavaller de Vilesermes.


El que li fan al Soldà vençut per Tirant els seus súbdits:


Quant el Soldà aconsegueix arribar a la seva terra, els seus vassalls, veient que era un inepte, decideixen capturar-lo, tancar-lo en una cel·la i més tard, el porten als lleons per ser menjat per ells.


En la batalla de Tirant contra els turcs:


En aquesta batalla, Tirant es ferit uns quants cops. En un dels casos, quan tenia el seu cavall sobre seu, el rei d’Egipte va estar a punt de matar-lo, però gràcies a un company, Tirant no va morir.