Poesia Modernista

Visions i Cants de Joan Maragall

Pàg 202 ex 9: Classifica temàticament els sis poemes de <> amb l’ajut d’aquesta taula i justifica-ho.

Cants vitalistes:
"Cant de maig, cant d'alegria" és un cant vitalista ja que incita a viure una vida alegre i en la seva plenitud.
"Cant de novembre" és un poema vitalista ja que apart de convidar-nos a viure el moment de vida amb intensitat (carpe diem) en s diu que aquesta vida és bella.
Cants patriòtics:
La "sardana" és un cant patriòtic ja que es basa en la dansa popular i tradicional catalana com són les sardanes.
"El cant de la senyera" és un exemple molt clar de cant patriòtic ja que exalta els valors nacionalistes, en aquest la senyera com a símbol de catalanisme.

EN LA MORT D'UN JOVE
Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t'has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...
Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llançares
damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribund. L'alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...


Aquest poema de Joan Maragall forma part del conjunt de poemes de caire decadentista. En ell el poeta exalça la mort i n’extreu la part benvolent de la mateixa, sense deixar de banda el profund sentiment de tristor.
En el particular poema “En la mort d’un jove” el mort és un jove guerrer que mor a la lluita i del qual la gent plora i lamenta la seva mort. Tot i que es retrata amb fidelitat i amb forces adjectius el dolor que deixa aquesta pèrdua, el poeta en remarca la part bella de la mort i la reflexa amb una comparació amb un marc natural bell en aquest cas el darrer vers “Pro a fora,al camp, era un ponent dolcíssim”.

Pàg 204 ex 1: Identifica els temes de la poesia modernista que es tracten en els poemes A,B i C.

Text A: “Consagració” Gabriel Alomar  Natura i paisatge.
Text B: “Joan Garí” Joan Maragall  Tema patriòtic i nacionalista, a través de la llegenda de Joan Garí.
Text C: “Lilial” Jeroni Zanné  Reflexió amb pretextos simbòlics a través de la figura de la dona.

Pàg 204 ex 4: Explica breument quines diferències hi ha entre els poetes de l’Escola Mallorquina i Joan Maragall.

La principal diferència entre les característiques de l’Escola Mallorquina i Joan Maragall es que els poetes de l’Escola Mallorquina busquen la perfecció formal del poema, a diferència de Maragall. El tret que els distingeix d’una manera més evident és el rebuig de l’espontaneïtat, justament un dels pilars de la poesia maragalliana.
10-En un dels cants de temàtica vitalista ,Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.
És el cant de novembre . Apareix en els versos següents: Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.

11-“Els tres cants de guerra “ són clarament regeneracionistes”. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.

Regeneracionistes:
Regeneracionisme fou el moviment intel•lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.
tradueixen les contradiccions que vivien molts catalans i catalanes a Finals del segle XIX: L´intervencionisme en els afers d´Espanya o la separació d´un Estat espanyol massa decadent, la impotència dels soldats que marxaven cap a Cuba i la seva família i la tristesa del retorn com a vençut a un país desgastat.

L'ESPOSA PARLA
- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esprit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.
-Parla d’un home que busca el seu amor fent servir molts recursos pero sense èxit i al final es pot veure com s’apropa a ellla poc a poc.